Egilearen artxiboa: Malobra

Larrachao Berra Arzac, Theresa Nicolasa

Theresa Nicolasa de Larrachao Berra Arzac (Altza, 1731-05-05 / 1804-06-30), XVIII. mendeko nortasun handiko altzatar emakume bat izan zen. Bernardo eta Theresaren bosgarren alaba. Domingo Ygnacio Larreandi Echeverriarekin ezkondu zen eta bi alaba izan zituen, Maria Josepha Vicente eta Juaquina Petronilla. Bere anaia hil zenean Arriaga oinetxearen nagusia bihurtu zen eta herentzien kontuak zirela medio auziak izan zituen bere anaiekin, alabarekin, suhiarekin, koinatarekin… Sonatuena Larrerdi (Lardi) etxearen nagusiekin izan zuena izan zen, bere suhiarekin hain zuzen ere, auzian elizaren aldarearen ondoko hilobi bat zegoela. Batzuetan irabazi, besteetan galdu… Altzan ospe handia izan zuen erakutsi zuen kemena, jenioa eta manipulatzeko gaitasunagatik.

Roquerok honela dio: “Además serían destacables en ella dos notas; una, que en su familia hubo una transmisión femenina durante tres generaciones hecho nada habitual, y dos, que entabló pleitos como hija, hermana, viuda, suegra y madre, lo cual resultaba aún menos frecuente, todo lo cual nos permite calificarla de bastante ‘guerrera’.”

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 71-78 orr. (beste aipamenak: 5, 50, 63, 98 orr.)

sortze data: 2012-11-29 / eguneratze data: 2024-09-24

ARZAC, Cosme

 

sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2012-11-27

ARZAC, Marcial

 

sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2012-11-27

Alapunta baserria

Alapunta baserria Mirakruz Gainan zegoen, La Asunción ikastetxearen aurre-aurrean.
Le mandamos una foto aérea de 1954 en la que se aprecia una casa en dicha ubicación.
Desconocemos la fecha en la que se derribó.
No tenemos foto alguna de dicho caserío.
La primera cita documentada del caserío es de 1635, en la que aparece una lista de la gente que debe participar en el alarde de armas, documento sobre el que David Zapirain escribió un artículo en Altza, Hautsa Kenduz III (1996), “Altzako alardea 1635. urtean” que se lo puede descargar en esta dirección: http://www.altza.net/index.php?option=com_phocadownload&view=category&download=86%3Azapirain-david-altzako-alardea-1635.-urtean-31-35&id=6%3Aaltza-hautsa-kenduz-iii&lang=eu
A partir de esa fecha, Alapunta lo podemos documentar en diversas ocasiones que, si le interesa, nos lo dice y le pasaremos la relación de documentos.

1894. urteko hauteskunde erroldan, lau hautesle agertzen dira Alapuntako helbidean:

  • Anabitarte y Oa, Francisco, 52 urteko nekazaria (Josefa Dominica Anabitarte Olazabal anderearekin 1857-06-12an San Martzialen ezkondua)
  • Artola y Lasa, Marcos, 47 urteko jornalaria
  • Loinaz y Lasa, Marcial, 35 urteko jornalaria
  • Tolosa, Ignacio, 32 urteko jornalaria, “

ALAPUNTA (4C, desagertua)
Dokumentazioa: 1635 La Punta; 1719; 1764; 1782; 1805; 1861; 1862; 1863; 1894.

LANDA IJURKO, Iñigo: “Altzako etxeak eta baserriak dokumentuetan”, In: Altza, Hautsa Kenduz XII (2013), 21-67 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 95 or

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 55 or.

 

sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2020-04-24

Garro baserria

GARRO (5C, desagertua)

Dokumentazioa: [1501 Garro, Joanicot de]; 1620; 1625[1]; 1626; 1703; 1764; 1782; 1805; 1861; 1862; 1863 Garró; 1894.

Oharrak: Oinetxea. Lope de Isastik[2] Miguel de Garro kapitain altzatarrak 1540. urteko itsas bataila batean izan zuen parte hartzearen berri ematen du.

[1] ISASTI, Lope: Compendio historial de Guipúzcoa. Bilbao: Amigos del libro vasco, 1985, t. VI, 525. or..

[2] Ibidem.

LANDA IJURKO, Iñigo: “Altzako etxeak eta baserriak dokumentuetan”, In: Altza, Hautsa Kenduz XII (2013), 21-67 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 95 or.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 59 or.

ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996), 26 or.

sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2016-06-14

MARRUTXIPI

 

sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2012-11-27

Aduriz baserria

ADURIZ

c100755

Argazkia: Luis Mari Ralla, 1975

Kokapena

Altzagainan dago.

Dokumentazioa

Aduriz Altzako Tokiko Bilduman

[1390 Dura, Pes]; 1465; [1553 Juan Perez de Duriz]; 1561; 1620; 1626; 1635; 1703; 1719; 1764; 1782; 1861; 1862; 1894.

Oharrak

Oinetxea. San Martzial elizaren sorreran (1390. urtea) parte hartu zuen Pes Dura izan daiteke abizen honen lehen aipamena. Etxearen lehen aipamena 1465. urtekoa da. Gaur egun baserria Auditz izenarekin ezagutzen da.

Bibliografia

  • LANDA, Iñigo: “Auditz-Akular izena dela eta” In: estibaus.info (1999/11/16)
  • LANDA IJURKO, Iñigo: “Altzako etxeak eta baserriak dokumentuetan”, In: Altza, Hautsa Kenduz XII (2013), 21-67 orr.
  • ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 27,89, 95 orr.
  • ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 52, 63 orr.
  • ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996), 23, 26 orr.
sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2020-04-07

Otxoki baserria

OTXOKI (6B, desagertua)

Dokumentazioa: 1719; 1764; 1782; 1861; 1863; 1862; 1894

Oharrak: 1719. urtean, Ochoqui, “propia de Josefa de Miravel”; Loiolan bazegoen jesuitena zen beste Ochoqui bat.

LANDA IJURKO, Iñigo: “Altzako etxeak eta baserriak dokumentuetan”, In: Altza, Hautsa Kenduz XII (2013), 21-67 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 95 or.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 55 or.

sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2016-06-14

Aingelu-berri baserria

Dokumentazioa: 1861 Ainguelu; 1862 Aingueru-berri; 1863 Aingueru-berri; 1894 Ainguelu-berri.

LANDA IJURKO, Iñigo: “Altzako etxeak eta baserriak dokumentuetan”, In: Altza, Hautsa Kenduz XII (2013), 21-67 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002). 83, 84 orr. (AINGELU BEABERRI)

sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2016-06-09

Zapiain oinetxea

Zapiain abizenekoak gutxienez XVI. mendetik erroturik daude Altzan eta eragin nabarmena izan dute Altzaren bizitza politikoan zein erlijiosoan, Arzak, Casares, Berra, Aduriz eta abarrekoekin batera.

Kokapena: Zapiain leinuaren oinetxea Sarruetan dago, Urumea ibaitik eta Astigarragako mugatik gertu.

C201a-018

Argazkia: Joxerra, 1987

Gaur egungo Zapiain/Zapin baserriak arkitekturaren aldetik ez dauka balio nabarmenik, baina jatorrizko leinuaren orubearen lekukoa izaten jarraitzen du.

Altzan Zapiain abizenaren lehen aipamena 1523. urtekoa da, Juanes de Çapiain, eta etxearena 1620. urtekoa. Lope de Isastik egin zuen Gipuzkoako oinetxeen zerrendan Zapiain oinetxea oker Astigarragan kokatu zuen.

ZAPIAIN izenaren aldaerak dokumentazioan: 1523 Juanes de Çapiain; 1620; 1626 Çapiain; 1635 Capiayn; 1645; 1719; 1764 Zapiain; Zapiain iuso; 1782; 1861 Zapin; 1863 Zapin; 1862 Zapin (2); 1894 Zapin. Amerikan Sapiain (Luis de Sapiain, 1714, Copiapó, Atacama, Txile).

Erreferentziak:

  • Zapiain etxea eta abizena Altzako Tokiko Bilduman, klik hemen.
  • Lope de Isastik 1625. urtean ZAPIAIN oinetxea Astigarragan kokatzen du (ISASTI, op. cit., 96. or.)
  • LANDA IJURKO, Iñigo: “Altzako etxeak eta baserriak dokumentuetan”, In: Altza, Hautsa Kenduz XII (2013), 21-67 orr.
  • ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 16, 20, 44, 95 orr.
  • ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 83,84 orr.
  • ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996), 26 or.
sortze data: 2012-11-27 / eguneratze data: 2016-09-06