Archivo del Autor: Malobra

FONDO LOCAL DE ALZA

«Colección local: Un nuevo paso adelante» In: estibaus.info (1998/12/17)

Novedades de la colección Local (Tokiko Bilduma)» In: estibaus.indo (1999/12/16)

«Con ánimos renovados» In. estibaus.info (2010/10/29)

«Alimentando la colección local» In: estibaus.info (2011/08/09)

CARRERAS,  Concepció: «El fondo local. Una nueva dimensión» In: Hautsa Kenduz IV (1997) , 135-144 orr.

MORA, Juan Carlos: «Altzako Tokiko Bilduma / Colección Local de Altza» In: estibaus.info (1996/04/..)

MORA, Juan Carlos: «Concepció Carreras entre nosotr@s» In: estibaus.info (1996/06/..)

MORA, Juan Carlos: «Novedades en la colección Local – Tokiko Bilduma» In: estibaus.info (1999/06/16)

sortze data: 03-10-2012 / eguneratze data: 04-11-2012

GEOLOGIA

«Paseo Geológico» In: estibaus.info (1998/06/17)

VIERA, Luis Ignacio: «Un hallazgo paleontológico en Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 85-88 orr.

VIERA, Luis Ignacio: «Geología del término de Altza» In: Hautsa Kenduz IV (1997), 75-79 orr..

sortze data: 03-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

PEÑAS DE AYA

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altzako euskarazko kronikak (1921-1936). Artiga Bilduma 7. Altzako Historia Mintegia (2010), (K 75)  53 or.

Joxerra:  «Aiako Arria, omnipresente Horizonte» In: Hautsa Kenduz  IV (1997), 65-73 orr.

sortze data: 03-10-2012 / eguneratze data: 07-11-2012

ALTZAKO INTSUMITU TALDEA

GARIN, Aitor: «Altza eta Intsumisioa» In: Hautsa Kenduz IV (1997), 33-46 orr.

sortze data: 03-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

INSUMISION

GARIN, Aitor: «Altza eta Intsumizioa» In: Hautsa Kenduz IV (1997), 33-46 orr.

sortze data: 03-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

EROSKI

DIEZ, Cayetano: «Eroski ¿Avance o retroceso social? In: Hautsa Kenduz IV (1997), 31-32 orr.

LANDA, Iñigo: «Garbera» In: estibaus.info  (octubre 1997/10/..)

MORA, Juan Carlos: «50 años después Eroski aterriza en Garbera» In: estibaus.info (1997/10/..)

TELLETXEA, Mikel: «Lauhaizeta algo más que Garbera. Todos los partidos políticos  asumieron la ubicación de Eroski en nuestro entorno» In: estibaus.info (1997/12/..)

sortze data: 03-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

Lavadero de Herrera

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Euskera.

sortze data: 03-10-2012 / eguneratze data: 13-03-2021

TALLER DE RADIO ALTZA

GARMENDIA, Larraitz: «Altza Irrati Tailerra. Una radio local. Una radio local en Altza » In: Hautsa Kenduz  IV (1997), 47-52 orr..

sortze data: 03-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

BARANDIARAN, Bixente.

«Bixente Barandiaran» In: estibaus.info (2003/10/..)

BARANDIARAN, Bixente: «Garbera Auzoko aldakuntzak» In: Hautsa Kenduz II (1994), 119-123 orr.

BARANDIARAN, Bixente: «Gaurko gaztedian bizitza» In: Hautsa Kenduz II (1994), 125 or.

BARANDIARAN, Bixente:»Eskari berria» In: estibaus.info (1996/01/..)

«BARANDIARAN, Bixente: «Nere Bizitzarenak eta Altzako ballara aitatuz» In: Hautsa Kenduz III , 153-155 orr.

BARANDIARIAN, Bixente: «Orain berrogeita amar urte» In: Hautsa Kenduz IV (1997),  13-15 orr.

BARANDIARAN, Bixente: «Orain irurogei urte» In:  Hautsa Kenduz  V (1999), 28-30 orr..

BARANDIARAN, Bixente: «Santa Maiña’tarrak» In: Hautsa Kenduz V (1999), 31-34 orr..

GAZTELUENE BERTSO ESKOLA: «Altzako Pakon paranoiak» In: Hautsa Kenduz VI (2001), 37-50 orr.

ELIZASU, Unai: «Bixenteari» In: estibaus.info (diciembre 2003/12/..)

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 04-11-2012

ULIA. Monte

«Ulia: jardín del Hombre» In: estibaus.info (2003/03/…)

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altza XIX. mendeko kroniketan. Altza en la prensa del siglo XIX. Artiga Bilduma 6. Altzako Historia Mintegia (2008), (K15,17, 32, 61, 108, 142, 147, 156, 159, 175) 17, 18,19,20, 31,44,73,94,97,98,105,108,116 orr.

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altzako euskarazko kronikak (1921-1936). Artiga Bilduma 7. Altzako Historia Mintegia (2010), (K 65,67, 134)  42, 44, 116 orr.

JOXERRA: «Ulia: Ibilbide bat itsas ertzetik» In: Hautsa Kenduz  III , 141-146 orr.

MARTINEZ, J.; ADARRAGA, I.: «Vida marina en la costa de Ulía» en Hautsa Kenduz VIII (2005), 9-29 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 8,15, 34,84 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 27,28,51,62,74,75 orr.

ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996),16 or.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 04-12-2012

ASKAGINTZA. Asociación

ARANA, Xabier: «Desde la denuncia del tráfico de drogas a la prevención comunitaria de las drogodependencias en Altza» In: Hautsa Kenduz III , 137-140 orr..

BURGI, Ion; ARANA, Xabier: «Una pequeña gran historia de prevención: El taller de Askagintza-Altza» In: Hautsa Kenduz  XI (2011), 183-192 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 22-06-2015

DROGODEPENDENCIA

ARANA, Xabier: «Desde la denuncia del tráfico de drogas a la prevención comunitaria de las drogodependencias en Altza» In: Hautsa Kenduz  III , 137-140 orr.

BURGI, Ion; ARANA, Xabier: «Una pequeña gran historia de prevención: El taller de Askagintza-Altza» In: Hautsa Kenduz  XI (2011), 183-192 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

MEDIOS COMUNICACION

«Altzatv.com cumple 6 meses de vida con más de 3.600 visitas» In: estibaus.info (2004/06/..)

«Altza en la prensa del siglo XIX» In: estibaus.info (2008/12/11)

ALFARO SAGASTI, Antton; URROSOLO SANTOS, Ion: «Altza en los medios de comunicación» In: Hautsa Kenduz III  (1996), 129-13 orr.

ALFARO, Antxon: «Televisión y familia» In: Hautsa Kenduz V (1999),  231-245 orr.

GARMENDIA, Larraitz: «El reflejo del barrio» In: Hautsa Kenduz IV (1997), 23-24 orr..

GARMENDIA, Larraitz: «Altza Irrati Tailerra. Una radio local. Una radio local en Altza » In: Hautsa Kenduz  IV (1997), 47-52 orr..

LANDA, Iñigo: «Presentación con valor añadido» In: estibaus.info (2008/12/20)

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 02-11-2012

AUZOTEGI

ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 109-116 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

CORO PARROQUIAL SAN LUIS

ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 109-116 orr.

LASCONATEGUY, Francisco José: «Anécdotas y recuerdos» In: Hautsa Kenduz  V (1999), 35-43 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

ATERPEA

ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz  III  (1996), 109-116 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

LAGUNBIDE, sociedad

ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 109-116 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 22-06-2015

AXISKLO

ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 109-116 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

Sporting deHerrera

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altzako euskarazko kronikak (1921-1936). Artiga Bilduma 7. Altzako Historia Mintegia (2010), (K 96,111) 75, 92 orr.

ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 109-116 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 22-06-2015

Herrera, Club Deportivo

Herrera K.E 1947. urtean sortu zen, zortzi herreratar Jose Elósegi etorbidean zegoen Bar Manolon batu zirenean. Lokala berriz hiru urte beranduago zabaldu zituen bere ateak. Jose Antonio Irigoyen Alzaga, horietako fundatzaileetako batekin hitz egin ostean elkartearen aurrekariak eta lehenengo urtetako gora beherak oroitu ditugu.

C.D Herrera izenarekin fundatu zen arren hasiera batean gerra zibilaren aurretik existitzen zen Herrera Sport taldearen izena jarri nahi zen, hauen aurretik zegoen kirol taldearen izena, alegia. Gerraren ostean izan zen birsortze saiakera hori gogoratuz berez talde hau berriro sortzeko helburua zuten 1947an bildu ziren herreratarrek. Gobernu frankistak ordea gaizki ikusi zuen izen horren berrerabilpena eta ondorioz C.D Herrera erabiltzera behartuak izan ziren.

Hasiera ez zen gozoa izan. Gerra ostearen zailtasunaz gain kirol asko lantzen saiatu ziren eta hasiera batean gainezka ibiltzen ziren. Denborarekin arazo hori konpontzea lortu zuten arren laster arazo larri bat sortu zitzaien elkartekideei. 1960ko hamarkadaren hasieran elkartekideen artean liskarrak suertatzen hasi ziren; ez dakigu hauen zergatia ordea. Giroa 1962ean erabat ozpindua zegoen eta askok bata besteari kalean ere agurtzeari uko egiten zioten. Egoera benetan larria zela ikusirik Irigoyenek mendi martxa bat proposatu zion zuzendaritzari. Zuzendaritzaren babesa jaso ostean Aralarrera mendi martxa bat antolatu zen, bazkari eta guzti. Helburua giroa hobetzea zen, besterik ez. Menu ona, giro aparta eta gainera bost mahaietan nahastua eserita, arratsalderako denak lagunak ziren berriz. Martxaren arrakasta ikusirik beste hogeita bost egin ziren, gutxienez, eta beste elkarte batzuek eredu hartu zuten. Honen ostean Herrera K.E.-k 1997. urtean berrogeita hamar urte betetzeko aukera izan du.

Sail ugari izan ditu, hauen artean ezagunenak: futbola, pilota, atletismoa, txirrindularitza eta boloak.

Presidenteak (edo elkarte barruko izen aipagarriak): Angel Sarasola, Bonifacio Eneterreaga, Jose Ignacio Urdangarin, Iñaki Casares, Juan Olaizola, Aquiles Pinto, Liteo Leibar, Miguel Errazquin, Joaquin Vallina, Antxon Segues.

Kirolari aipagarriak: Claudio Egaña, Amelia Lorza.

Erreferentziak:

  • HERRERA KIROL ELKARTEA ETA EUSKAL GIROA «Altzako bolatokia eta bolariak» In: Hautsa kenduz X (2009), 245-265 orr.
  • IRIGOYEN, Antonio: «50 aniversario del C.D. Herrera. Algo más que un club» In: Hautsa Kenduz IV (1997), 25-30 orr..
  • SEGES, Antxon: «El cross de Herrera» In: Hautsa Kenduz XI (20011), 193-200 orr.
  • ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz III (1996), 109-116 orr.
sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 28-10-2019

Euskal Giroa

EUSKAL GIROA. «Bolatokiak» In: estibaus.info (2004/03/..)

EUSKAL GIROA ELKARTEA: «José Mari Geurea»  In: Hautsa kenduz  X (2009),  233-244 orr.

HERRERA KIROL ELKARTEA ETA EUSKAL GIROA  «Altzako bolatokia eta bolariak»  In: Hautsa kenduz  X (2009), 245-265 orr.

MUGIKA, Gurutz: «25 años de Euskal Giroa» In: estibaus.info (2002/10/..)

SEDANO, Juan Mari: «Euskal Giroa – XXV Aniversario» In: Hautsa Kenduz  VII (2003), 189-198 orr.

VILLASANTE, Jesús Mari; SALABERRIA, Koldo; GARIN, Juan Mari; VALIN, Santiago; MUJIKA ELIZALDE, Lur: «Ikas Pilota Eskola (Euskal Giroa – Herrera)» In: Hautsa Kenduz  IX (2007),  221-229 orr.

ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 109-116 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 16-12-2020

HERRI-PE. Asociación Vecinos Herrera

«Convocatorias para estos días» In: estibaus.info (2009/11/17)

ZAPIRAIN, Miguel Angel; ARRIETA, Elena: «Herrera, un barrio de Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 109-116 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 02-11-2012

Gaiztarro, barrio

Proyecto (1960)

Proyecto (1960)

El polígono de Gaiztarro se construyó entre los años 1963 y 1975, en el espacio que hasta entonces ocupaba la finca del Palacio Bidebieta. El Plan General de San Sebastián de 1962 propició el desarrollo urbanístico del entorno altzatarra de la bahía de Pasaia y la promoción de proyectos urbanísticos públicos y privados, como este de Fausto Gaiztarro Arana, arquitecto y propietario del 90% de la finca. El Plan Parcial de la urbanización Bidebieta-1 fue aprobado el 26 de junio de 1963 y proyectado por los arquitectos Luis Arizmendi y Fausto Gaiztarro.

El proyecto urbanístico destaca por sus planteamientos originales, únicos en nuestro entorno, y que enlazan con las corrientes arquitectónicas modernas europeas: viviendas de diferente condición y tamaño, con una aireación y luminosidad importantes, integradas en un medio vegetal, con servicios comunitarios y comerciales que inviten a vivir y transitar a pie por la zona, que los vecinos, según se recoge en la Plan, “tiendan a formar conciencia de que pertenecen al lugar. A tenerle afecto.”

La construcción de la salida de la variante afectó al plan inicial teniendo que redactar uno nuevo, el 2º Plan Parcial de Bidebieta-1, redactado por los arquitectos Vicente Orbé y José Luis Pla, y aprobado el 23 de febrero de 1974. El nuevo plan respeta básicamente el inicial, eliminando las edificaciones afectadas por la variante, elevando la altura del edificio que será destinado a oficinas, y planificando un edificio de aparcamientos circular en lugar de una torre de viviendas. El palacio será derribado en 1977.

Google Maps

Google Maps

Ubicación: 43.320946, -1.940558

Referencias:

 

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-03-2021

BIDEBIETA. Barrio

«Mirando a Bidebieta» In: estibaus.info (2003/12/..)

«Fusilamientos y guerra civil en Bidebieta» In: estibaus.info (2004/12/..)

ARANA, Xabier: «Algunos recuerdos en la cuesta de mi infancia» In: estibaus.info (1999/12/16)

CAMARA, Gorka; MANZANO, Maribel; SERRANO, Jon: «Album fotográfico de Bidebieta» In: Hautsa Kenduz  VII (2003), 207-217 orr.

CAÑAMERO REDONDO, Antonio: «Bidebieta – La Paz – Azkuene: un estudio urbano y demográfico» In: Hautsa Kenduz II (1994), 23-48 orr.

COMISION PRO VIVIENDA DE BIDEBIETA: «Contadores una ruina muy lucrativa» In: estibaus.info (2000/04/16)

HERRERAS MORATINOS, Beatriz: Altza Historia y Patrimonio. Artiga Bilduma 4, Altzako Historia Mintegia (2001), 102-105 orr.

IÑIGO: «Peña Ganchegui en BIdebieta» In: estibaus.info (2009)

LANDA, Iñigo: «Hererra eta Bidebieta 1840, urteko grabatu batean» In: estibaus.info (2009/10/19)

MARTINEZ, Arantza; MURILLO, Isabel: «Parque de Bidebieta» In: Hautsa Kenduz III (1996), 97-107 orr.

SERRANO;Jon: «Album de la familia Gaiztarro: el parque» In: estibaus.info (2010/07/09)

SERRANO, Jon: «Album de la familia Gaiztarro: interior del Palacio» In: estibaus.info (2010/08/20)

SERRANO, Jon: «Album de los Gaiztarro: La familia» In: estibaus.info (2010/11/17)

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 19-05-2017

EUSKARA

«Gazteluene bertso eskolaren aurreneko hilabeteak» In: estibaus.info (1998/12/17)

«Koldo Izagirre: Euskararen historia txikia Donostian 1800-1998» In: estibaus.info (1998/12/17)

«Plazara goaz. Intxaurrondoko Euskara Batzordea» In: estibaus.info (2001/12/..)

«Euskararen eguna Altzan» In: estibaus.info (2011/12/05)

ALTZA EUSKALTEGIKO IRAKASLEAK: «Euskara eta Altza» In: estibaus.info (1997/04/..)

AZPIL EUSKALTEGIA: «Korrika Altzan»  In: estibaus.info  (1997/04/..)

BIZARRAIN KULTUR ELKARTEA: » Bai euskarari akordioa Altzan »  In: Hautsa Kenduz VIII (2005), 211-221 orr.

BIZARRAIN KULTUR ELKARTE: «Altzako I. Bertsopaper lehiaketa» In: Hautsa kenduz  X (2009), 211-216 orr.

BIZARRAIN KULTURA-ELKARTEA: «Altzako ipuin eta bertsopaper lehiaketak» In: Hautsa Kenduz  XI (2011), 243-254 orr.

BIZARRAIN K.E.: «Zenbat erabiltzen da euskara Altzan?» In: estibaus.info (2011/01/28)

BIZARRAIN KULTUR ELKARTEA (RALLA ARRUTI, Luis Mari: «Proceso de Bai Euskarari en Altza» In: estibaus.info (2002/12/..)

BIZARRAIN KULTUR ELKARTEA (RALLA ARRUTI, Luis Mari: «Proceso de Bai Euskarari prozesua Altzan» In: estibaus.info (2002/12/..)

BIZARRAIN KULTUR ELKARTEA (RALLA ARRUTI, Luis Mari: «Altzako I. Bertsopaper Lehiaketa (2009-05-15)» In: estibaus.info (2009/07/09)

CAÑAMERO, Antonio: «El euskera en Altza 1981» In: Hautsa Kenduz III (1996), 89-95 orr.

KORTAJARENA SAGASTI, José Antonio: «Andoni Kortajerena, euskeraren gudaria» In: Hautsa kenduz  X (2009), 9-40 orr.

RALLA ARRUTI, Luis Mari: «Altza, Auditz Akular eta euskara» In: estibaus.info (2000/07/16)

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 04-11-2012

Sarasola, Francisco

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altza XIX. mendeko kroniketan. Altza en la prensa del siglo XIX. Artiga Bilduma 6. Altzako Historia Mintegia (2008), (K 118) 79 or.

CALVO, Angel María: «Hace cien años en Santa María Magdalena de la Sierra… » In: Hautsa Kenduz  III (1996) , 73-84 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 15, 16, 22, 26 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 24-06-2015

TXORITOKIETA, CHORITOQUIETA. Fuerte

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altza XIX. mendeko kroniketan. Altza en la prensa del siglo XIX. Artiga Bilduma 6. Altzako Historia Mintegia (2008), (K 11,13,15,19,22,25,30,45, 50,51,55,58,70,80,84,85,91,107,108,109, 111, 114, 115, 119, 121, 125, 135,142, 145, 156,173) 14,17,18,23,25,27,30,38,39, 40,42,47,56,59,63, 71,72,73,74, 77, 80,82 ,83,88, 94,96,105,107,114 orr.

CALVO, Angel María: «Hace cien años en Santa María Magdalena de la Sierra…» In: Hautsa Kenduz III (1996), 73-84 orr..

LARRINAGA, Carlos: «Algunos apuntes sobre el fuerte de San Marcos y el campo atrincherado de Oyarzun» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 147-151 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 53, 55 orr.

SAEZ GARCIA, Juan Antonio: «Fortificaciones decimonónicas en el sector oriental del término municipal de Donostia – San Sebastián» In: Hautsa Kenduz  VII (2001), 31-68 orr..

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 27-11-2012

SAN MARCOS. Monte, Fuerte

«Ermitas de las Sierra de la Magdalena» In: estibaus.info (2007/09/21)

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altza XIX. mendeko kroniketan. Altza en la prensa del siglo XIX. Artiga Bilduma 6. Altzako Historia Mintegia (2008), (K 1,8,19,25,29,32, 35, 36, 37, 39, 45, 50, 51,54,55,56,57,58,63, 72, 80,82,84,85, 86, 91, 92, 94, 95, 111, 114, 115, 119, 125,127,133, 135, 139,142, 144,145,146,147, 156, 160, 161, 171, 172, 173) 11, 13, 23, 24, 27, 29,31,34,35,36,37,38,39,40,42,44, 47,56,58,59, 63, 75,77, 80, 83,86,88,89, 92,93, 96, 97, 98, 105,106,107,108, 113, 114 orr.

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altzako euskarazko kronikak (1921-1936). Artiga Bilduma 7. Altzako Historia Mintegia (2010), (K 158, 159) 129 or.

CALVO, Angel María: «Hace cien años en Santa María Magdalena de la Sierra…» In: Hautsa Kenduz III (1996), 73-84 orr.

CALVO BARCO, Angel. «Las ermitas de Bizarain»  In: Hautsa Kenduz  IX (2007), 47-101 orr.

ERAUSKIN, José: «San Markos eta kantinako kontu zarrak berritzea» In: estibaus.info (1997/04/..)

HERRERAS MORATINOS, Beatriz: Altza Historia y Patrimonio. Artiga Bilduma 4, Altzako Historia Mintegia (2001), 49 or.

LANDA, Iñigo: «San Markos mendiaren izen zaharrak» In: estibaus.info (1996/o4/..)

LARRINAGA, Carlos: «Algunos apuntes sobre el fuerte de San Marcos y el campo atrincherado de Oyarzun» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 147-151 or..

SAEZ GARCIA, Juan Antonio: «Fortificaciones decimonónicas en el sector oriental del término municipal de Donostia – San Sebastián» In: Hautsa Kenduz VII (2001), 31-68 orr..

ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996),14 or.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 04-12-2012

SOROETA

LANDA IJURCO, Iñigo; ETXEBESTE GONZALEZ, Juan Carlos: «Altzako erdi aroa izenez izen» In: Hautsa Kenduz II (1994), 69-84 orr.

LANDA IJURCO, Iñigo; ETXEBESTE GONZALEZ, Juan Carlos: «Altza XIV. eta XV. mendeetan» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 51-71 orr.

LANDA IJURCO, Iñigo: «Soroeta eta Sarroeta» In: Hautsa Kenduz VII (2003), 147-156 orr.

ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996),11 or.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 04-12-2012

Lizardi, caserío

LIZARDI (5B, desagertua)

Dokumentazioa: [1360 Ihoan de Liçardi]; [1379 Martin de Liçardi]; 1465; 1501; 1535 Liçardi Andi; 1597 Liçardi; 1620; 1626 Liçardi; 1635 Liçardi; 1703; 1764 Lizardi de arriba; 1782 Lizardi de arriba; 1861; 1863; 1862; 1894.

Oharrak: Oinetxea.

FERMIN, Agustín: «Trayectoría de los Hoa en Altza» In: Hautsa Kenduz V (1999), 49-55 orr.

LANDA IJURKO, Iñigo: “Altzako etxeak eta baserriak dokumentuetan”, In: Altza, Hautsa Kenduz XII (2013), 21-67 orr.

SAN ROMAN, Alaitz: «Altzako Lizardi Baserria» In: Hautsa Kenduz VI (2001), 85-93 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 95 or.

ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996), 23, 26 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 14-06-2016

Gomistegi, caserío

.

Ubicación: 43.322906, -1.937789 ; Ubicación original: 43.322331, -1.937552

Documentación:

  • Primera mención: 1535, Gomeztegui.
  • Variantes del nombre: Gomiztegui (1545); Gomistegi (1805).

Observaciones: Casa solar(1625, Lope de Isasti). A inicios del siglo XX, Gomistegi fue derribado para abrir paso a la carretera y se construyó el nuevo caserío en la actual ubicación.

Referencias:

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 05-06-2019

Uba, ermita

UBA (7A, desagertua)

Dokumentazioa: [1292 Pero Arnalt d’Uhua]; 1362 Hue; 1379 [Hua, Juan de]; 1635 Hua; 1664 Hua; Huba; 1703 Rua; 1719 Huba (ermita); 1733 Hua (basilica); 1764 Huba; 1782 Huba; 1861; 1863 Ntra. Sra. de Uba; 1894.

Oharrak: Leku berean egin zen eraikinearen barruan kokatuta dago ermita. XIII. mende amaieran abizen bera modu ezberdinez aurkitzen dugu idatzita: 1292 Pero Arnalt d’Uhua, 1293 Per Arnaot de Hua, 1297 Per Arnaot de Chua. 1362. urteko dokumentua Martin Gomisen testamentua da, gaskoieraz idatzita, eta bertan dituen jabetzak: “en lo bosc du Hue & en les berges du Hue, en lostau…”, hau da, basoa, hegiak, eta etxea.

laermitadeuba.blogspot.com

«La romería de Uba» In: estibaus.info  (2002/03/..)

«Rehabilitación de Uba» In: estibaus.info  (2003/06/..)

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altza XIX. mendeko kroniketan. Altza en la prensa del siglo XIX. Artiga Bilduma 6. Altzako Historia Mintegia (2008), (K16, 18, 24, 42, 47, 151, 164) 19,21, 26, 37, 38, 100, 101, 111 orr.

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altzako euskarazko kronikak (1921-1936). Artiga Bilduma 7. Altzako Historia Mintegia (2010), (K 31) 15 or.

CALVO BARCO, Angel María: «Santa María de Hua de la Anunciada «La Ermita de Uba»  In: Hautsa Kenduz VI (2001), 95-144 orr.

CALVO BARCO, Angel María: «Santa María de Hua de la Anunciada «La Ermita de Uba (II)»  In: Hautsa Kenduz VII (2001), 87-134 orr.

CALVO, Angel: «Romería de Uba» In: estibaus.info (2009/06/27)

CALVO BARCO, Angel: «Nuevos tiempos para la ermita de Uba» In: Hautsa Kenduz XI (20011), 151-156 orr.

CALVO, Angel: «Norberto Chiapuso in memoriam» In: estibaus.info (2011/02/..)

CALVO, Angel: «La romería de Uba de este año» In: estibaus.info (2011/05/13)

HERRERAS MORATINOS, Beatriz: Altza Historia y Patrimonio. Artiga Bilduma 4, Altzako Historia Mintegia (2001), 43-44 orr.

INZAGARAY, Ramón: «La Capilla de Uba» In: Hautsa Kenduz II (1994), 97-107 orr.

LANDA IJURKO, Iñigo: “Altzako etxeak eta baserriak dokumentuetan”, In: Altza, Hautsa Kenduz XII (2013), 21-67 orr.

LANDA IJURCO, Iñigo; ETXEBESTE GONZALEZ, Juan Carlos: «Altza XIV. eta XV. mendeetan» In: Hautsa Kenduz III (1996), 51-71 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 21, 46, 95 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 83, 84 orr.

TELLABIDE AZKOLAIN, Josu: «Ezagutzen al duzu Altza?» In: Hautsa Kenduz VI (2001), 63-84 orr.

ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996),17 or.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 09-06-2016

URUMEA, río

Historian zehar Altza eta Urumea lotzen dituen lekuak hauek dira: Urumeako zilegimendiak (Altzabasoa), Sarrueta, eta Uba.

Jakingo duzu Urumea izena Aranon hartzen duela, Goizuetan Errekaundia izenarekin agertzen baita dokumentuetan.

Urumearen aipamenik zaharrena 1101. urtekoa da eta 1141. urteko dokumentu batean Altza eta Soroetarekin batera agertzen da:

DOK.: «…et cum illa aqua que dicitur Ur Humea, que est pertinencia de Oroztegui.»[1] (1101) / «Dono et concedo totum quod in Iheldo Bizchaya habeo, cum tota sua pertenentia que mihi pertinent uel inuenire potuerint, et Hurumea similiter cum tota sua pertenentia, et Alça et Soroeta cum suis pertinentiis, et todos meos cubilares quos…»[2] (1141) / «…dono…: Orio et Hieldo cum tota sua pertenentia, scilicet… et Hurumea… Alza et Soroetha cum tota sua pertinentia et cum totas suas pescarias…»[3] (1178)

 

OHARRAK: Nafarroako Ezkurran jaio eta Donostiarainoko bidea egiten duen ibaia, Aranotik pasatzean Urumea izena hartzen duena[4]. Urumea izemaren esannahiari buruz adostasun zabala dago “ur edo ibai txikia” etimologiaren inguruan[5], batez ere kontuan hartzen badugu Urumea izena hasiera batez Arano aldean dagoen zatia izendatzeko erabili zela eta gero ibai osoari zabaldu zela. Badira ere Urumea izena “ibai mehea” bezala ikusten dutenak, baina konbentzimendu handirik gabe[6]. Urumea, ibaia ez ezik inguruko mendialdea izendatzeko erabili da historian zehar, Urumeako Zilegimendiak edo herri lurrak hain zuzen ere. Lur eremu zabal honen barruan Arano eta Urdaburu inguruak daude eta ustiapena Hernani, eta Donostia eta bere aldiriaren eskuetan zegoen.[7]



[1] MARTINEZ: Guipúzcoa…, 20. dok., 197: ”Pedro I, rey de Aragón, confirma al Monasterio de San Salvador de Leyre la iglesia de San Sebastián, situada en el término de Hernani y la pardina de Oroztegui.» (1101)

[2] MARTINEZ: Guipúzcoa…, 25. dok., 204: «El rey García Ramírez hace donación a la iglesia de Pamplona de todo lo que tenía en Iheldo, Bizchaya, Hurumea, Alça, Soroeta, etc.»  (1141)

[3] MARTINEZ: Guipúzcoa…, 2. dok., 206: «El rey García Ramírez hace donación a la iglesia de Pamplona de Orio, Hieldo, Hurumea, Alza, Soroetha, etc » (1141-1150)

[4] BELASKO: Diccionario…, 408: “URUMEA. Arano (Pamplona). Significado: El nombre lo toma del río del mismo nombre, y cuyo significado se suele admitir que es ‘agua menor’, del vasco ur ‘agua’ y ‘ume’ criatura pequeña’. >Oharra: IRIGOYEN, Alfonso: «Urazurrutia, ‘Allende el agua’. En: «De re philologica linguae uasconicae IV, pp. 169-172 > Comentario lingüistico: Es conocido el significado ‘río’ para vasco ‘ur’. Urederra, Urtxikia (río Julaspeña). “

* TELLABIDE: Registro…, 190: “URUMEA. Río. (Urhumea; Hurumea).”

[5] CIÉRVIDE: Toponimia…, 248: “Refiriéndose a propiedades del monasterio de Leire, dice el Becerro de Leyre: Ur humea (cum illa aqua que dicitur-, f.79, 1101; sin duda humea es el adjetivo de ur y es semejante a ur xumea ‘agua minúscula, poco abundante’.”

* IRIGOYEN: De re…, 170: “…es decir, Ur humea, ‘agua, río menor’, para comienzos del siglo XII, lo que estará seguramente referido a las proximidades de su nacimiento, y no a la desembocadura en San Sebastián, aunque actualmente esté generalizado su nombre una vez producido la estratificación del mismo, cfr. Antonio Ubieto Arteta, Colección diplomática de Pedro I de Aragón y de Navarra, Zaragoza 1951.”

* ARZAMENDI: Términos…; 423: “UR= Agua. et Hurumea similiter (1141). Idem, 436: URUMEA.”  / Idem; 420: “UMEA= cria, criatura. cum illa agua que dicitur Ur Humea (1101)”

[6] MUJIKA: Euskal…, VII, 79: URUMEA, ibai eta kalea (Hernanin). «Urumea ibai eta kalea. Bere etimologia, agian, ur-(agua) eta umea (crío, pequeño). Azterkizun gelditzen da. ‘…cuia casa…hacia el Rio de la Hurumea, que hace esquina…, y cera de hacia el dicho Rio’ (C,HIP. (OGPAR) 1 lib. 24 zenb. 1771 urtea). 1141-1150 urtetan (XI mendean) aipamen hau: ‘Orio et Hieldo cum tota sua pertinentia; Iturriozagua et Hurumea’ (Arch. Cat. Pamplona, Libro Redondo, fol. 73). / Idem, 307: URUMEA, harizti, erreg. 90. 50. 159.  «Urumea ibai eta lurgintza. «…et cum illa aqua que dicitur Ur humea que est pertinentia de Oroztegui» 1.101 urteko agirian. Beraz, etor daiteke ur (agua) eta ume-tik (pequeño, exocentrikoki hartuta); baita, ausaz, ur eta mea (agua estrecha) AN, B-a-m-o-tx, G-us. (vado) osagaietatik. XI mendean, garbiro, Ur Humea. Azterkizun gelditzen da.

* ISASTI: Compendio…, 226: “El rio Urumea que por otro nombre se llamó Menlasco y Pomponio le llama Magrada, nace en las montañas de Arano, que es Navarra, y pasando por el puerto de Hernani, va á dar á Astigarraga y á la puente de Santa Catalina, y zurriola de San Sebastian, donde entra en el mar cantábrico del Occeano. Juan Beutero, Ortelio y Medina le llaman Brumeo, por no acertar la pronunciacion del nombre bascongado Urumea que quiere decir agua delgada ó mansa.”

[7] MARTINEZ: Colección…II,104: «termino e agoas de Vrumea» (Donostia, 1379-8-2) In: «Acuerdo de vecindad y hermandad entre los concejos de San Sebastián y Hernani sobre el aprovechamiento de los Montes Francos del Urumea».

* LARRAÑAGA: Colección San Bartolomé…, 116: «…eçeptando los terminados de la Urumea e Epela…» . In: «Poder para la venta de tierras concejiles» (Donostia, 1484-6-6).

* MORA: Los Montes…

 

  • Altza Basoa / Angel María Calvo. In: Altza Hautsa Kenduz V. Altza: Altzako Historia Mintegia, 1999 (117-126 orr.)
  • Altzako alardea 1635. urtean / David Zapirain. In: Altza Hautsa Kenduz III. Altza: Altzako Historia Mintegia, 1996, (31-35 orr.)
  • Los montes francos del Urumea/ Juan Carlos Mora. In: Altza Hautsa Kenduz III. Altza: Altzako Historia Mintegia, 1996, (37-50 orr.)
  • Soroeta eta Sarroeta / Iñigo Landa Ijurko. In: Altza Hautsa Kenduz VII. Altza: Altzako Historia Mintegia, 2003 (147-156 orr.)
  • Altzako Erdi Aroa izenez izen/ Iñigo Landa Ijurko; Juan Carlos Etxebeste González. In: Altza Hautsa Kenduz II. Altza: Altzako Historia Mintegia, 1994, (69-84)
  • Soroeta eta Sarroeta / Iñigo Landa Ijurko. In: Altza Hautsa Kenduz VII. Altza: Altzako Historia Mintegia, 2003 (147-156 orr.)
  • ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 17, 37 orr.
sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 10-11-2015

Montes Francos del Urumea

CALVO, Angel María: «Altza Basoa»  In: Hautsa Kenduz V (1999), 117-126 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 17, 37 orr.

ZAPIRAIN, David: «Altzako alardea 1653.urtean»  In: Hautsa Kenduz III (1996), 31-35 orr.

Rosa Ayerbe: LOS LLAMADOS “MONTES FRANCOS” DEL URUMEA.  UN EJEMPLO DE DESINTEGRACIÓN DE LOS COMUNALES SUPRAMUNICIPALES GUIPUZCOANOS (S. XIV-XVII)  https://kutxa.kutxabank.es/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=content-type&blobheadername2=Expires&blobheadername3=MDT-Type&blobheadername4=Content-disposition&blobheadervalue1=application%2Fpdf&blobheadervalue2=Thu%2C+10+Dec+2020+16%3A00%3A00+GMT&blobheadervalue3=abinary%3Bcharset%3DUTF-8&blobheadervalue4=inline%3B+filename%3D%22boletin+47.pdf%22&blobkey=id&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1311897395638&ssbinary=true

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 10-11-2015

SAN MARCIAL. Parroquia

«San Martzial Parrokia: Altzako Afrikanoak» In: estibaus.info  (2002/03/..)

AGUIRRE SORONDO, Antxon: «Plan Beneficial de Altza» In: Hautsa Kenduz VII (2003), 83-85 orr.

ALTZAKO HISTORIA MINTEGIA: Altzako euskarazko kronikak (1921-1936). Artiga Bilduma 7. Altzako Historia Mintegia (2010), (K 30, 54, 55, 64, 86, 141) 15, 29, 30, 40, 65, 119 orr.

HERRERAS MORATINOS, Beatriz: Altza Historia y Patrimonio. Artiga Bilduma 4, Altzako Historia Mintegia (2001), 40-42 orr.

LANDA, Iñigo: «Batzarre y aiuntamiento (urtebetetze baten kariaz)» In: estibaus.info (2010/11/06)

LANDA IJURCO, Iñigo; ETXEBESTE GONZALEZ, Juan Carlos: «Altza XIV. eta XV. mendeetan» In: Hautsa Kenduz III (1996) (1996), 51-71 orr.

MUÑOZ ECHABEGUREN, Fermín: «Plan Nuevo Beneficial y su aplicación (1776)» In: Hautsa Kenduz XI (2011), 33-41 orr.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida cotidiana en Altza en los siglos XVII y XVIII. Artiga Bilduma 2. Altzako Historia Mintegia (1997), 63 or.

ROQUERO USSIA, Mª Rosario: La vida de Altza a través de sus actas municipales (1843-1900). Artiga Bilduma 5. Altzako Historia Mintegia (2002), 66 or.

ZAPIRAIN, David: «Altzako alardea 1653.urtean»  In: Hautsa Kenduz  III (1996), 31-35 orr.

ZAPIRAIN, David; MORA, Juan Carlos: Altza: De los cubilares al Concejo. Formación y características del régimen jurídico-político altzatarra. Artiga Bilduma 1. Altzako Historia Mintegia (1996),15, 27, 40 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 14-03-2021

USTAI BELAR. Asociación mujeres.

ELKARTEA BERRI, OSTADAR, UZTAI BELAR: «Historia de las Asociaciones de Mujeres de Altza» In: Hautsa Kenduz X (2007), 231-236 orr.

LAS ASOCIACIONES DE MUJERES DE ALTZA: «Hablan las mujeres: La inmigración en Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 19-30 orr.

PAGAZAURTUNDUA, Hilari; HERNÁEZ, Javier: «Inicio de un desarrollo comunitario en Altza» In: Hautsa Kenduz  VII (2003), 199-206 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

ELKARTEA BERRI. Asociación mujeres.

LAS ASOCIACIONES DE MUJERES DE ALTZA: «Hablan las mujeres: La inmigración en Altza» In: Hautsa Kenduz III (1996), 19-30 orr.

PAGAZAURTUNDUA, Hilari; HERNÁEZ, Javier: «Inicio de un desarrollo comunitario en Altza» In: Hautsa Kenduz VII (2003), 199-206 orr.

ELKARTEA BERRI, OSTADAR, UZTAI BELAR: «Historia de las Asociaciones de Mujeres de Altza» In: Hautsa Kenduz IX (2007),  231-236 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012

OSTADAR. Asociación mujeres.

ELKARTEA BERRI, OSTADAR, UZTAI BELAR: «Historia de las Asociaciones de Mujeres de Altza» In: Hautsa Kenduz X (2007), 231-236 orr.

LAS ASOCIACIONES DE MUJERES DE ALTZA: «Hablan las mujeres: La inmigración en Altza» In: Hautsa Kenduz  III (1996), 19-30 orr.

PAGAZAURTUNDUA, Hilari; HERNÁEZ, Javier: «Inicio de un desarrollo comunitario en Altza» In: Hautsa Kenduz  VII (2003), 199-206 orr.

sortze data: 02-10-2012 / eguneratze data: 31-10-2012